sábado, 5 de marzo de 2016

Història | Gavà durant la Guerra Civil | Català




* 1936 *


El 1936, trobem a Bartomeu Fabrés, d'ERC, com a alcalde de Gavà, però dimiteix degut a la pressió anarcosindicalista del moment. Al setembre, el fan sortir de casa seva per a "atendre un accident" (Fabrés, a més de dedicar-se a la política era metge de professió), però en realitat es tractava d'un parany per a assassinar-lo. Va ser trobat mort el 12 de setembre.

Van aparèixer comitès armats que "controlaven" la població i va començar una repressió d'aquells d'ideologia catòlica-conservadora per part dels milicians. Les primeres accions van ser en contra l'església: s'eliminaren els capellans, es deixà de fer misa els diumenges i, fins i tot, es cremà l'església. Es perseguien als dirigents conservadors, d'entre els quals trobem a Salvador Lluch Viñals, que va ser atrapat a Barcelona el 29 de juliol i a qui el Comitè de Milícies Antifeixistes li confiscà la Torre Lluch.

Fotografia de la Torre Luch en els anys 30

L'ajuntament de Gavà també va ser ocupat i els milicians es van fer amb el control del poble. Es podien veure pels carrers de Gavà als milicians armats, que es podien enduur a qui volguéssin per assassinar-lo si ells pensaven que podia ser feixista.

Al 20 de juliol hi hagué una vaga general de treballadors que durà fins al 23; En tornar al seu treball, molts treballadors s'adonarien de que els seus amos havien marxat.

Amb això, es va duur a terme un procés de col·lectivització amb les indústries, empreses i algunes terres, els amos de les quals havien fugit. Alguns comerços (petites botigues) juntament amb sectors dels transports, de la fusta i de la construcció també van ser col·lectivitzats. En el cas de les empresses (com la companyia Roca), se ne'n feia càrrec un comitè format per treballadors de la UGT i de la CNT.

Els amos de la Compañía Roca Radiadores van ser un dels que van fugir. Van deixar als seus treballadors continuant fent radiadors i banyeres, fins que la fàbrica va ser col·lectivitzada per la Generalitat i transformada en indústria de guerra. Fabricava municions per als republicans (feien obusos i carcasses de granades de mà, que enviarien a Barcelona per a ser completades) i, per tant, la  fàbrica es va convertir un objectiu militar per a l'exèrcit fascista.

Pel setembre, molts representants religiosos i conservadors havien desaparegut, així com també alguns polítics. Amb l'inici del nou curs escolar, la Generalitat va confiscar les escoles religioses i privades, entre elles, per exemple, la Immaculada Concepció, el Sagrat Cor així com també l'Ateneu. Es van obrir noves escoles, apostant sempre per l'educació pública i laica, com és el cas de l'Escola Municipal Ignasi Iglesias, per exemple.

La festa major d'hivern (així com també la d'estiu) i Nadal no es van celebrar aquest any a Gavà degut a la repressió que hi havia cap a la religió.


Vista aèria de Gavà l'any 1937


* 1937 *


El 1937, van començar els bombardejos a la ciutat de Barcelona, per part, bàsicament, de l'aviació italiana, però també dels alemanys i de l'aviació franquista.
Mentre que aquests bombardejos permetien assajar noves tècniques d'atac, d'una banda, es creava un terror constant entre la població; i, per altra, les famílies dels soldats que eren al front lluitant eren atacades, cosa que els desmoralitzava.

Quan bombardejaven Barcelona, hi havien gavanencs que se n'anaven al Pont dels Rierals a presenciar els fets. Quan els avions marxaven i les llums de la ciutat de Barcelona tornaven, la gent ja es retirava.

A Gavà, també es deixaven veure avions que vigilaven la zona. Per motius evidents, sobrevolaven la major part de vegades per damunt de la Roca.

Roca, sabent que ara s'havia convertit en un objectiu militar, demana plànols a l'ajuntament de Barcelona per a la construcció d'un refugi. Actualment, es té constància de que a Gavà hi van haver cinc refugis, dels quals dos estan conservats. Els refugis conservats són el de la rambla Salvador Lluch i el del carrer Centre; els refugis no conservats són el de Serra i Balet, el del carrer de Santa Teresa i el del carrer d'Àngel Guimerà.

Cal destacar el refugi de la rambla, que va ser construit pels mateixos treballadors de Roca. Ocupa la part central de Rambla, des de l'estació del ferrocarril fins a la carretera de Santa Creu de Calafell. Té 124 metres de llargada, 2 metres d'amplada i 2 metres i mig d'alçada. Tant la coberta com les parets les van fer amb formigó, a diferència d'altres refugis de la ciutat on, per exemple, van fer servir totxana per a la coberta. Disposava de tres entrades.


Refugi antiaeri de la Rambla


* 1938 *


Durant la primavera del 1938, Franco preparava la batalla de l'Ebre (que es duria terme el juliol del 1938) i va manar atacar a la retaguardia dels republicans. Van augmentar els bombardejos a Barcelona i va ser llavors quan Gavà va patir el primer bombardeig.

El dia 16 de març de 1938, Gavà fou bombardejat per primer cop. Van morir deu civils, set de Gavà i tres de la masia de Can Sellarès, de Viladecans. Posteriorment, la ciutat va ser bombardejada més cops: el 30 de juny, el 4 de juliol, el 6 de novembre i el 3 de desembre. En total, va haver-hi un saldo de 16 morts.

* 1939 *


El 24 de gener de 1939, les tropes franquiestes entren a Gavà per la Rambla. Quan aquestes desocuparen la Rambla per a dirigir-se a Viladecans, els gavanencs i gavanenques sortien al carrer a "celebrar" que la guerra s'havia acabat.

Barcelona fou ocupada dies més tard i l'1 d'abril s'acabaria aquest període conegut com la Guerra Civil Espanyola.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡Muchas gracias por vuestros comentarios!